Després de dinar a l’Hostal Roma de Cubells 🍽, sortírem 🚐 cap al punt on ens havíem de trobar amb el Juanfra i la Feli, per començar un altre tram de les vacances🚐🚐. Paràrem a fer un mos a Sabiñánigo 🍪, tirant llarg paràrem 10 minuts, i seguírem camí 🚐🚐 cap a Pamplona. Per sopar 🍽 i pernoctar 🛌 paràrem a l’àrea d’Agoitz,
i allà coneguérem a una família de Rubí 👨👩👧👧. Van venir a demanar si teníem una eina 🔧, tenien un problema de fusibles. El Miquel i el Juanfra els van donar un cop de mà, sort que el Juanfra és mecànic i va saber d’on venia l’avaria. Va trobar quin era el fusible fos. Aturats no tenien cap problema, però al matí hauríem de buscar-ne un i canviar-lo, sinó, no els hi funcionaria la nevera, i sent el primer dia de vacances, hauria sigut un drama 😣.
El Miquel de bon matí, va anar a explorar els voltants de l’àrea🚶♂️, fent cap al riu Irati. Tot un plaer pels sentits passejar a tocar d’aigua. De cop, un signe va sortir a escena… 🦢 Preciós, i jo a la Mussi! Després d’esmorzar, buidàrem les aigües grises🚿 i omplírem de potable 🚰 i iniciàrem camí 🚐🚐 cap a Roncesvalles 🚐🚐. Ens aturàrem a l’embassament de Nagore,
on hi ha un aparcament amb wc 🚽 i dutxes🚿 , no s’hi pot pernoctar. Només hi érem nosaltres i tres nens amb els pares , fent volar un estel 🪁. Encara que no feia massa calor, només de veure l’aigua tan neta, amb el fons de pedretes, sense herbes…
m’hi hagués llençat de cap 🏊🏻♀️ , però calia seguir camí 🚐🚐. A Roncesvalles no tinguérem problemes per aparcar,
ens calçàrem 👟 apropiadament per caminar🚶♂️🚶♀️🚶♂️🚶♀️, i vinga a visitar la Real Col·legiata de Santa Maria.
Després férem una excursió 🚶♂️🚶♀️🚶♂️🚶♀️ pel Bosc de Basajaunberro, entre anar i tornar, uns 6 km. Un recorregut molt agradable i encara que feia sol ☀, quan els arbres🌲🌳 ens feien ombra, l’aire era fresquet.
S’acostava l’hora de dinar 🍽, i el “més calent era a l’aigüera”, havíem d’emprendre la ruta 🚐🚐, i buscar una àrea per dinar 🍽, i això ja va ser a França. L’àrea, Aire de càmping car du Fronton és de pagament, amb tots els serveis, 11 e.
Dinàrem 🍽 , i després de fer el cafetó ☕ , vam anar a visitar la Ciutadella de Mendiguren.
A Saint-Jean-Pied-de-Port, férem un recorregut 🚶♂️🚶♀️🚶♂️🚶♀️ per un carrer tot ple d’albergs i botigues, amb unes façanes encantadores😍, és un dels pobles més bonics de la regió basca francesa, i també de França
La Porta Saint-Jacques està classificada com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO com a tal…
La Ciutadella dona una imatge poderosa, que els segles no han pogut vèncer. I unes vistes…
Arribàrem fets una coca😫 , entre la caminada del matí i la tarda, un dia molt aprofitat😍.
El dia 11, després d’esmorzar☕ , d’arranjar 🧹, buidar les aigües grises 🚿 i negres🚽 i omplir de potable 🚰, iniciàrem ruta🚐🚐 , direcció a l’àrea d’Anglet, a poca estona de Biarritz… A poc a poc deixàrem la zona muntanyosa 🏞 , arribàrem al pla i a la costa 🏖. En arribar hi havia tanta cua per entrar a l’àrea🚐🚐🚐🚐, que buscàrem una altra destinació… un pàrquing, també a Anglet. Ho intentàrem, però estava ple… Tornarem però no en temporada alta.
Mussi, carretera, terra en dins i muntanya amunt!🚐🚐…
Paràrem a dinar 🍽 al costat de la carretera, on hi havia ja alguns cotxes 🚗🚐🚐.
Mentre dinàvem veien passar personal 🚶🏻♀️🚶🏻♂️amb l’equip de bany🩱👙🩲, per tal cosa deduírem 🤔que per allà hi havia un bon accés al riu, així que, després de recollir, ens posàrem el banyador 🩲🩱 i au, camí amunt🚶🏻♀️🚶🏻♂️🚶🏻♀️🚶🏻♂️. Sí, hi arribàrem fàcilment, i ens vam fer un bon bany! L’aigua estava fresqueta i bona.
Després de banyar-nos. Tornàrem a la Mussi 🚐🚐 per anar aquest cop a Zugarramurdi.
Poguérem aparcar en un pàrquing 🚐🚐 , i ens van dir que ens deixàvem pernoctar🛌 !
Visitàrem el poble 🚶🏻♀️🚶🏻♂️🚶🏻♀️🚶🏻♂️, les cases són precioses per l’arquitectura🏡, els colors, les flors🌸🌻🌼, el paisatge⛰… Estàvem passejant pel poble i fent fotografies📷, i de cop darrere d’unes plantes 🌸🌻🌼que hi ha en un portal preciós, sentírem una veu que ens saludava. Era una senyora gran 👵🏻 que se sentia cansada de què el poble s’omplís tant de gent estranya👨👩👧👦👩👩👦, que si es descuidava, fins i tot li entrarien a la cuina, va dir💁🏻♀️. Sí, és un orgull viure en un lloc tan admirat, però comprenc el cansament de la senyora gran 👵🏻.
Fent un volt pel poble, també ens adonàrem que en els horts, les tomaqueres 🍅 no les tenen lligades en canyes, sinó en pals… Cosa obvia 💁🏻♀️, ja que no vam veure cap canyissar a la zona!
Férem una cervesa 🍻🍻en una terrassa de bar a la plaça, i anàrem cap a la Mussi a fer el sopar 🍽 i a dormir🛌 .
Una vegada esmorzats☕ , anàrem a les coves. Fantàstiques! Això ho dic de totes les coves 💁🏻♀️, perquè totes m’ho semblen. Aquestes tenen l’afegitó de què passa un riuet per sobre les roques, les quals s’erosionen per l’erosió de l’aigua.
A més a més, hi ha molt de recorregut a l’exterior🚶🏻♀️🚶🏻♂️🚶🏻♀️🚶🏻♂️, d’una cova a l’altra, per caminets envoltats de vegetació i el terra ple d’arrels o roca… Són diferents de les altres que hem vist 💁🏻♀️ .
Sortint d’allà, anàrem 🚶🏻♀️🚶🏻♂️🚶🏻♀️🚶🏻♂️ a veure si podíem entrar al museu. No, ens van donar hora per les 13.15 h. Teníem temps d’anar a la Mussi i fer el dinar 🍽 i fer una cerveseta 🍻🍻.
Amb el dinar fet, anàrem al museu, amb unes expectatives potser, massa altes. En parlàrem entre els quatre i a tots ens va passar igual. Potser és que l’explicació que donen mitjançant els vídeos, ja la sabem 💁🏻♀️, i les imatges són del poble que ja hem recorregut. No esperàvem imatges reals de l’edat mitjana, eh?💁🏻♀️. Molt text escrit📜 que, com érem molts visitants, no podíem parar-nos a llegir. Poca cosa material de l’època. Hi ha un llibre 📘 i uns escrits en paper📜📜,
alguns objectes, una taula de tortura, la cuina i algun moble…
Anàrem a dinar 🍽 i després de descansar 🛌 una mica, férem un altre recorregut pel poble 🚶🏻♀️🚶🏻♂️🚶🏻♀️🚶🏻♂️, compràrem pa🥖… No ens cansem d’admirar les seves cases 🏡 i tot l’entorn ⛰!
Com és costum, entràrem a veure l’església parroquial de la Asunción, la qual és evident que necessita una restauració.
Ens va cridar l’atenció que el parquet del sòl està escrit, gairebé tot, amb noms.
Sopàrem 🍽 i en acabar, omplírem d’aigua potable 🚰, recollírem🧹 i deixàrem la Mussi preparada per sortir de bon matí 🚐🚐.
Després de comprar al Biok Market 🛒 que hi ha 200 metres de la frontera amb França, tornàrem a fer camí 🚐🚐.
Anàrem a veure la cova Urdazubiko, en aquesta també passa un riu, l’Urtxume, per dins, i té un tou d’estalactites i estalagmites de fa cents i milers d’anys 💁🏻♀️… S’ha de visitar amb guia, que va explicant curiositats de la cova o de les llegendes que l’envolten 💁🏻♀️. És molt maca. Ens va costar 7 € per cap.
Agafàrem la Mussi 🚐🚐 i cap a l’àrea d’autocaravanes de Sare, 10 € passar la nit, i els serveis🚿🚽🚰.
Després de dinar 🍽 i fer la migdiada 🛌 vam veure que l’àrea està a tocar d’una piscina… Però no hi anàrem, la temperatura no acompanyava🧥. El que si férem va ser anar a passejar pel poble🚶🏻♀️🚶🏻♂️🚶🏻♀️🚶🏻♂️ . Com Zugarramurdi, Sare és molt i molt maco😍 .
Visitàrem l’església de Saint Martí,
i en entrar, em vaig quedar bocabadada, no havia vist mai una església així!
Com a totes les esglésies antigues, hi ha un cementiri.
En algunes tombes les creus porten un Lauburu esculpit, o en altres, només hi ha el Lamburu, que és la representació del sol en moviment el que li atorga poder sobre el mal i els éssers que aguaiten en la foscor.
També ens fixàrem en algunes tombes, hi ha unes corones/vitrines, en les que dins han creat unes flors i escrits, fets amb canuts de bijuteria.
Els cementiris diuen molt de la història del lloc i de com són els seus habitants.
Iniciàrem el dia 14 a Sare, esmorzàrem i després de buidar les aigües grises 🚿 i negres 🚽, i omplir de potable 🚰, ens anàrem 🚐🚐.
Aquests últims tres dies el cel va estar ennuvolat ☁, semblava que ja estiguéssim a la tardor… Però només va plovisquejar una mica🌧.
Arribàrem a Espelette, ens estacionàrem en un pàrquing que està bastant retirat del poble, però vam estar molt bé, super bé! És un prat amb tot d’herba, fins i tot hi ha menta per tot arreu… I unes vistes espectaculars🏞!!
i anàrem a visitar-lo 🚶🏻♀️🚶🏻♂️🚶🏻♀️🚶🏻♂️, hi ha un sector amb molta botiga, sobretot de pebrots vermells, tendres i secs, i patés diferents amb pebrot, joieria amb pebrotets… 💁🏻♀️ Ens vam firar🛍, anàrem ja cap a l’aparcament i,
vam veure l’església⛪,
amb el cementiri al costat, les creus com a Sare, però aquest està molt més ben cuidat.
L’interior de l’església és una passada, similar a la de Sare. Jo estava al·lucinada, els balcons o galliners pensava que eren cosa de cines o teatres…
Després de dinar 🍽 i de fer el ronso una estona, anàrem cap a la Selva d’Irati. En el camí trobàrem força boira, llàstima de paisatge que no poguérem veure!
Ens quedàrem a pernoctar 🛌
Després d’esmorzar ☕ i fer quatre fotos 📷 i quatre vídeos 🎥, emprenguérem ruta 🚐🚐, parant a un llac a fer més fotos 📷 i vídeos 🎥… i és que aquesta zona és espectacular😍.
Volíem anar al port de Larrau, però no va ser possible, estava tancat 🙁… En el poble quan passàrem, ja veiérem un altre tipus de construccions, les teulades de les cases em recorden al barret de les bruixes.
Seguírem camí cap a un altre destí. Acompanyàrem el riu Larrau a dreta o esquerra una estona… el perdérem i vam seguir camí fins a arribar a l’àrea d’Oloron Sainte Marie.
Després de dinar 🍽 anàrem a fer una volta a la ciutat d’Oloron per la part més antiga.
Es conserven moltes cases medievals, però els hi falta, a algunes, ajuda per restaurar.
A les voreres, i no només a Oloron, deixen que les herbes creixin, donant una imatge, al meu entendre, de deixadesa, clar que poder ho deixen així perquè al ser tan humit, constantment haurien d’anar tirant herbicides! Però a part d’aquestes curiositats que li donen a la zona un toc encara més medieval, no hem vist ni una llauna, paper o ampolla per carrers ni carreteres.
Visitàrem l’església de Sainte-Croix de Oloron…
En aquest cementiri ja no hi deu haver ningú que visiti als seus familiars…💐🙏🏻 o potser si 💁🏻♀️…
Quan ja marxàvem, vam veure l’església Notre Dame, i no poguérem resistir, hi entràrem!😍
Al matí, iniciàrem camí cap a casa 🚐🚐, passant per llocs molt bonics, com totes les zones en les quals vàrem estar. Quin contrast de construccions! Impossible ressaltar una per sobre de l’altra!
En passar pel túnel de Canfranc, vam recordar l’altra vegada que amb el Joaquim i la Montse vinguérem amb la moto, ens vam equivocar i l’haguérem de fer, anada i tornada, hi passàrem un fred! És llarg i més que se’ns va fer!!
Dinàrem a l’àrea de Monzó i després de comprar quatre cosetes al Basar que hi ha, buidàrem les aigües grises 🚿 i continuàrem camí a casa!
I així finalitzar la tercera etapa de les vacances… Però no hi ha tres sense quatre 😁 !!
🙋♀️💁♀️ Us deixem l’enllaç de les ubicacions dels llocs que hem visitat.😊