Vilafranca del Penedès

Després de deixar a l’A 👧 a la coral, a les 17 h, sortírem 🚐 cap a Santa Margarida i els Monjos. Aquest cap de setmana, al Miquel li tocava treballar 👨🏻‍💻(com cada tres mesos… l’IVA) i, també, gaudir dels amics, la Maria i el Josep a Vilafranca del Penedès.
Primer de tot, abans de sortir del Baix Llobregat, canviàrem l’ampolla buida de propà, 12,70 €, aquest temps una ampolla ens dura un mes i mig, a l’hivern la meitat de temps.

En arribar a l’àrea de Santa Margarida i els Monjos, baixàrem la moto 🏍 i anàrem a buidar les aigües grises 🚿 i omplir de potable 🚰.

Una vegada instal·lats, anàrem a sopar 🍽 en el restaurant pizzeria  🍕que havíem descobert la vegada anterior,

El racó de la cigonya. No ens quedàrem a les taules de fora, entràrem i veient que tenen un pati interior, hi vam seure.

Des d’on jo estava, veia 👀 les plantes aromàtiques que el cuiner 👨‍🍳 feia servir, i a ell, muntant els plats 🧆 que se servien en el menjador, i el Miquel veia 👀 els pizzers👨‍🍳 fent les pizzes 🍕 i servint-les en l’altre menjador i a la terrassa exterior, on sopàrem 🍽 l’altra vegada.
El que jo no recordava, era la mida de les pizzes, no vaig fer cas al Miquel i demanàrem una per cadascú… Boníssima,

però la pròxima vegada farem una pizza pels dos 🍕🍕… i segurament ens la menjarem a la Mussi 🚐. I no per estar descontents amb el personal, eh? Que el tracte és excel·lent! 😍
Com el Miquel tenia feina 👨🏻‍💻, no vam anar a fer un volt 🚶🏻‍♂️🚶🏻‍♀️ , que era el que el cos demanava a crits. Anàrem cap a la Mussi 🚐 , sense poder dir ni bufa.
Al nostre costat hi havia una autocaravana, la Iaia 🚐, i l’ocupant, Xigui_, que hi viu amb el seu gat 🐱, ens va donar conversa. Ens explicà 💁🏻‍♀️que el dia abans un lladre a les sis 🕕 del matí havia robat en una autocaravana, amb els ocupants, un matrimoni alemany, dins 🛌. Va obrir, agafà la bossa 👜 amb tota la documentació de la dona i sortí corrents 🏃‍♂️… No van poder agafar-lo. Tant de bo no visquem mai una experiència així! 🤦‍♀️
Al matí després d’esmorzar ☕, agafàrem la moto 🏍 per anar a Vilafranca del Penedès, el Miquel tenia feina a fer i el Josep l’havia d’ajudar 👨🏻‍💻👨🏻‍💻. I la Maria i jo, xerra que xarraràs! També anàrem al mercat a comprar 🛍 i preparàrem el dinar 🍽.
Vam estar a casa del Josep i la Maria tot el dia, i l’endemà hi tornàrem 🏍. Els deixàrem treballant 👨🏻‍💻👨🏻‍💻 i amb l’Elena vam anar a fer un tomb 🚶🏻‍♀️🚶🏻‍♀️🚶🏻‍♀️ pel mercat d’artesans 💍💎 , brocanters ⚖📿 i pintors 🖼. Un recorregut sempre interessant, encara que no fes cap compra, ja que a casa, tenim un munt de peces antigues 💁🏻‍♀️.

El que sí que férem és fer un bon dinar 🍽 al restaurant Desperta ferro. No ens van deixar pagar res… Esperem amb candeletes que vinguin a la Noguera, i poder correspondre.
Tornàrem a casa seva, i entre anècdotes de temps passats, riures i feina, va passar la tarda i vam sopar 🍽. Després va ser l’hora d’acomiadar-nos. L’endemà començava una setmana molt intensa💁🏻‍♀️ .

Baltanás

El dimarts al matí, embossàrem tota la roba bruta 👚🧦, baixàrem amb la moto 🏍 , i sense esmorzar anàrem a la bugaderia FRESH LAUNDRY. Primer entrebanc del dia 😓, les màquines no funcionen 🤦‍♀️. Trucàrem per informar, i extraguérem la roba 🧦👚 en espera que arreglessin el problema informàtic 💁🏻‍♀️, i anàrem a esmorzar☕. Esperàrem una estona més, i per fi solucionaren el problema

i poguérem rentar i eixugar la roba!💁🏻‍♀️
Una vegada entregades les últimes comandes 📦, i la moto 🏍carregada, iniciàrem ruta cap a Covarrubias, Burgos 🚐.

Per pernoctar 🛌, paràrem a Bujaraloz, Saragossa, en el pàrquing del restaurant amb bufet lliure, El Español. Nosaltres teníem la intenció de sopar 🍽 a la Mussi 🚐, però en buscar 🧐 lloc per pernoctar al Park4night, trobàrem aquest lloc, i amb unes molt bones referències… no resistírem la temptació d’entrar a donar una ullada 👀, i ens hi quedàrem.

Sopàrem la mar de bé. El cafè el prenguérem a la terrassa, mirant la Mussi.

Vam dormir 🛌 sense sorolls fins a les set 🕖del matí. Esmorzàrem ☕ i reprenguérem camí 🚐, havíem de trobar una gasolinera ⛽ per inflar la roda esquerra davantera, que encara perdia aire💁🏻‍♀️🤦‍♀️.

Trobàrem una gasolinera ⛽ del Bon Àrea, que a més a més tenia rentador, buidàrem les aigües grises. I els lavabos impecables!!

Vam emprendre la marxa 🚐… contrària d’on anàvem… mitja volta i cap a Covarrubias, Burgos 🚐 !

Agafàrem l’autopista 🛣, 5,45 €.
Paràrem a comprar 🛍 a Cabrejas del Pinar, Soria. La senyora de la botiga, ens preguntà si anàvem a buscar bolets 🍄. Li explicàrem que no, i a on i per què hi anàvem 💁🏻‍♀️

i ens adonàrem que s’havien afluixat un parell de corretges que lliguen la moto 🏍. El Miquel les va estrènyer i anàrem buscant un lloc on dinar 🍽, a Navaleno, Soria, hi ha una pineda 🌲🌲 que a prop passa el riu, amb taules per fer pícnic. Paràrem a l’ombra, el Miquel es mirà la roda i… 🤦‍♂️ un altra vegada havia perdut aire!… Ja no podia ser, havíem de canviar la roda💁🏻‍♀️, localitzàrem un taller, que estava al mateix Navaleno, Autofran Talleres. El mecànic no donà gaires esperances…🤦‍♂️🤦‍♀️ però quedàrem que abans de les quatre ens diria el que. I després de dinar 🍽, cap al mecànic vam anar!🚐,

i va considerar que no calia canviar la roda encara 💁🏻‍♀️ , va posar una metxa i au, carretera i manta! 🚐(La roda ja no donà cap més problema)😃… També ens preguntà si anavem a buscar bolets 🍄😃. Li explicàrem que no, i a on i per què hi anàvem 💁🏻‍♀️
A Covarrubias com que hi ha un càmping, en un aparcament gran i espaiós, posa prohibit autocaravanes

 i a l’altre aparcament, al costat del riu tenen la font tancada, sense aixeta 🚰 i el terra és inclinat… total, marxàrem sense veure Covarrubias 💁🏻‍♀️.
Els amics de la quinta del 58, amb les parelles, amics i familiars, ens estaven esperant a Baltanás, Palència i no hi eren totes!!, només havíem de ser 18!💁🏻‍♀️
Vàrem estacionar-nos a l’àrea d’autocaravanes, que està una mica inclinada, però sense ser exagerat. Per a dormir 🛌 vam fer el llit al revés de com estava i cap problema. Per a les aigües negres 🚽 hi ha en el sòl, entre dues reixes una tapa rodona que només cal aixecar-la… 💁🏻‍♀️ i recordar deixar-la posada 🙋‍♀️. Per a posar aigua potable 🚰 són necessàries unes fitxes a 1 euro, que es poden adquirir en diferents llocs del poble. 1 fitxa equival a 15 minuts d’aigua, suficient per a omplir, i també rentar el potti. A més a més, no és que està dins del poble, també està al costat de l’Ermita de Nuestra Señora Virgen de Revilla ⛪.

Ens reunírem amb alguns del grup i anàrem a fer una cervesa 🍺. Després, cap a casa de la Rufi 🚶🏻‍♀️🚶🏻‍♂️🚶🏻‍♀️🚶🏻‍♂️🚶🏻‍♀️🚶🏻‍♂️, on sopàrem 🍽 i férem una sobretaula fins passades les dotze… i cap a dormir!🛌
Una vegada esmorzats ☕i empolainats (per dutxar-nos moguérem la Mussi 🚐 a un lloc, dins de la plaça on hi ha l’àrea, més pla), anàrem 🚶🏻‍♂️🚶🏻‍♀️ cap a casa de la Rufi i de les seves germanes,

abans d’arribar ja ens els trobàrem, encara no hi érem tots, havien d’arribar una part important del grup💁🏻‍♀️.
Van fer per dinar dues paelles 🥘🥘 de marisc (per a mi un filet de vedella 🥩 amb patates fregides), amb amanides🥗🥗. Tot boníssim!!

Ens donàrem unes hores de descans, nosaltres a la Mussi 🚐, i tornàrem a trobar-nos per continuar la coneixença de Baltenás 🚶🏻‍♀️🚶🏻‍♂️.

Aquella tarda anàrem al barri dels cellers. Són sota terra. Vist des del camí, totes les portes alineades semblen antigues casetes amb la seva xemeneia,

vist des de dalt, es veu el camp ple de xemeneies. Jo no havia vist mai res semblant.💁🏻‍♀️

La Rufi i les seves germanes, la Tomi i la Cèlia ens ensenyaren el celler de la família, que igual que la casa ha sigut a la família durant generacions.

La casa conserva algunes les portes interiors originals, l’escala i un marc de porta (de fusta sense polir) que em va semblar preciós.

Una vegada fet el recorregut anàrem a La Zarcera del barrio de bodegas, on ens férem un bon sopar 🍽 i va resultar que el xef, Patxi Garrido és també escriptor, ens va fer una introducció de l’últim llibre, Nunca fue ayer, i el vam comprar. Me’l va dedicar i tot 🖊📗.

Tornàrem a casa de la Rufi, per fer el cafè ☕ i la tertúlia i cap a la Mussi a dormir 🛌.
Al matí el Miquel va treballar una estona 👨🏻‍💻. No vam esmorzar ☕ amb el grup. Després anàrem a comprar el formatge Cerrato, típic de la zona.

I a les dotze ens esperava la mestressa de la Zarcera, per fer un recorregut pels cellers i el trull, on premsen el raïm encara avui. Visita i explicacions. Molt interessants.

Amb el recorregut, i les visites anava inclòs fet el vermut 🍷, amb una torradeta amb el farciment semblant a l’escalivada…😋😋 i unes nous amb mel i formatge 😋😋.
I anàrem a dinar a La Posada… Sortint del restaurant visitàrem el Museo del Cerrato , l’església de Sant Millàn, d’estil renaixentista. Un dels dos Sant Crist que hi ha, és el Santo Cristo de Balaguer, la guia ens explicà que és germà idèntic, i del mateix autor, com el que tenim a Balaguer (devia ser germà del que van cremar l’any 1936, i del que només queda un peu. El que hi ha ara és una còpia del cremat)… no sé jo…

Ens n’anàrem cap a casa a fer el sopar per la trobada amb els de la quinta del 58 de Baltanàs.

Ho férem en un local que es lloga a l’ajuntament en què hi ha una cuina, una llar de foc, bany i a l’exterior taules i barbacoes. La taula va quedar ben farcideta,

els representants de la quinta del 58 del poble, molt i molt agradables, menjàrem, beguérem, xarràrem i com fins i tot vam tenir un DJ, es transformà el menjador amb una discoteca dels anys 70/80 🎶💃🕺.

Com a final de festa, buscàrem Coti per Coti i tots la ballaren. Va estar realment molt divertit 😍 .

En Manel i la Pilar, ens van oferir que anéssim amb ells 🚘, i com que semblava que hagués de ploure ☁, vam acceptar.
Passejàrem pels jardí-bosc que hi ha costat del Canal de Castilla,

i pujàrem al vaixell Marqués de la Ensenada, elèctric, silenciós i ecològic que ens portà pel canal fins a les portes de la resclosa ovalada,

no poguérem anar més enllà, ja que les portes estan espatllades i les han d’arreglar.

El vaixell donà la volta i tornàrem a l’embarcador. Potser quan hi tornem, puguem fer el recorregut sencer.
Sortint d’allà, ens arribàrem fins a Frómista, visitàrem l’església de sant Pere, d’estil gòtic, encara que la portada és renaixentista, i té la particularitat de que està una mica inclinada.

Compràrem, a la Carnisseria Pichite uns xoriços i una botifarra negra 🛍 per portar a casa (boníssim!😋😋) i au cap a dinar a Tariego de Cerrato, al Mesón del Cerrato, on degustàrem de primer diferents plats 😋😋i de segon el Miquel i jo vam optar pel “lechazo”🍖. Tot molt bo 😋😋.

Dinats i satisfets, ens n’anàrem a Palència 🚘, a visitar el Cristo del Otero, el Centro de Interpretación Victorio Macho, l’escultor

i, contemplar les vistes que es veuen des d’allà.

Passejàrem per Palència, de la catedral no poguérem veure gairebé res, ja que l’estan restaurant, però ens topàrem amb l’escultura d’una castanyera de Daniel Calvo Pérez, un escultor sec que va seguint els seus records quan treballa… trobo que és increïble i meravellós que ho pugui fer 😍.

I ja, cap a casa de les germanes Jiménez a sopar 🍽, i vam cantar… “Baltanás Baltanás, Baltanás te quierooo🎶” tots gaudint de la companyia!!,

i a dormir a la Mussi 🚐. L’endemà després d’esmorzar ☕, una vegada buidàrem les aigües 🚿,🚽 i omplírem de potable 🚰, iniciàrem el viatge de retorn a la Noguera i cap el Baix Llobregat 🚐🚘🚗🚙.