Després de dues setmanes sense anar a la Noguera, calia fer bugada…no ens quedava gairebé res de roba neta 👖👕🩲, i dilluns havíem d’iniciar una petita ruta 🚐🚐 de cinc dies per l’Occitània! Així que divendres per primer cop, vam anar a rentar la roba a una bugaderia. N’hi ha moltes per escollir, per comoditat triàrem la FRESH LAUNDRY, l’experiència va ser molt bona.

Dilluns ens llevàrem molt d’hora per, abans de sortir del Baix Llobregat,

carregar d’aigua per iniciar la ruta 🚐🚐 i cap a Besiers que hi falta gent!

Vam fer una parada per dinar 🍽️ al pàrquing de Banyuls dels Aspres i visitàrem l’Àrea de Servei del Poble Català

Besiers,75.999 habitants aproximadament. Com a curiositat, diré que el gentilici dels habitants de Besiers és en català: bederrès -esa.
L’arribada va ser quan ja era fosc. L’àrea d’autocaravanes és de pagament, de 7 € a 15 €… Hi ha tots els serveis 💡🚰🚽🚿, es pot escollir segons les necessitats.

Al matí de dimarts sortírem 🚶‍♀️🚶🚶‍♀️🚶 a visitar la ciutat,

ens va semblar encantadora😍 , (encara que els hi cal conscienciació a l’hora de recollir les caques💩💩 dels seus gossets, s’ha d’anar mirant el terra constantment).
Hi havia el bosc encantat,

i els estables del pare Noel🎅🏻 !, amb cabretes, ovelles, gallines, conills, alpaques, porquets. Les criatures podien entrar a l’estable i acaronar els conills i les cabretes petites…

Després de dinar i recollir, cap a Cucughan. És un municipi de 139 habitants aproximadament.
El trajecte deu ser molt maco, però se’ns va fer fosc i no el gaudírem gaire…
Pernoctàrem 🛌 en un pàrquing que hi ha davant de l’oficina de turisme. Dimecres de bon matí férem una passejada 🚶‍♀️🚶🚶‍♀️🚶 pel poble, és petitó i molt bonic.

Teníem la intenció de comprar🛒 , ja que ens calia omplir el rebost! Només trobàrem oberta una botigueta, i compràrem quatre coses urgents🥖🍅🍶 , perquè a part que no tenia gaire oferta, els preus són molt elevats.
El poble, per l’hora i per l’època de l’any que érem estaba buit,

però per la quantitat d’albergs que hi ha, a la primavera i a l’estiu deu haver-hi molta animació, jo si hi hagués de tornar, ho faria al maig o al juny.

Reprenguérem la ruta cap a Alet-les-Bains, paràrem a omplir d’aigua i a buidar les grises 🚰🚿 a una àrea d’autocaravanes que hi ha a Duilhac a sota Peyrepertuse. (Peyrepertuse: És el més gran dels castells càtars i per això se’l considera el conjunt més important i espectacular. Està situat sobre un penya-segat que precisament li dona el nom de Perapertussa: pedra tallada. També es conserva part de la capella de Santa Maria)
Coneguérem a una parella molt jove d’italians, transit_ando_camper, que viatjaven també amb autocaravana🚐 , acompanyats d’un gat🐈 . Viatjaven per feina, buscant-la allà on paraven, ens digueren que volien anar a Tenerife, però que primer passarien per Figueres i Besalú. Els recomanaren que anessin a visitar el Bosc de can Ginebreda, que encara que és a Porqueres, no queda massa lluny…

Alet-les-Bains, ciutat medieval, té 439 habitants aproximadament, ha estat apreciada des de l’antiguitat per les seves aigües termals, és molt i molt bonica.

L’Abadia de Nostra Senyora d’Alet fou fundada el 813 pel comte de Barcelona, Girona i Besalú, Bernat I, i la seva esposa Romil·la. És impressionant😮 tot i estar en ruïnes.

Després de visitar Alet, ens vam dirigir cap a Mirepoix, aproximadament 3.102 habitants, on hi ha àrea d’autocaravanes. Hi pernoctàrem🛌 i dijous al matí férem un vol per la ciutat.

Té uns edificis medievals molt ben conservats, també la catedral de Sant Maurici, la plaça porticada i el palau episcopal.

Abans de dinar enfilàrem cap a Le Mas d’Azil, que té una població aproximada de 1.145 habitants. En arribar la sort ens acompanyava, i vam poder aparcar🚐🚐 a la plaça del poble, sota els plàtans, amb una font ⛲ que no para mai de rajar, envoltats de boniques cases i de l’església de Sant Esteve . Només si pot aparcar 48 hores, més que suficient per visitar-la.

Després de dinar anàrem a fer un volt🚶🚶🚶‍♀️🚶‍♀️ …

i tot caminant pel pont de Lluís XIII i pels carrers arribàrem a una carretereta que ens enfilava a un turó on hi ha el cementiri, d’on es veu al fons, tot Le Mas d’Azil.

Divendres de bon matí, per la finestra de la cuina:

Tot i que no havia pogut dormir gaire a causa de la tos que em regala sempre el refredat 🤧, després d’esmorzar anàrem a visitar la cova del Mas d’Azil. La traspassàrem amb la Mussi, és impressionant😮 ! Aparcàrem 🚐 i vam descobrir que allà, al costat del riu, també hi haguéssim pogut pernoctar. Ens endinsàrem 🚶🚶🚶‍♀️🚶‍♀️ dins de la cova per si la podíem visitar, però encara estava tancada i no va ser possible. Això vol dir que un dia o altre, hi hem de tornar.

Acabada la visita, seguírem camí🚐🚐 , aquest cop cap a Foix, volíem fer un tomb🚶🚶🚶‍♀️🚶‍♀️ abans de seguir camí.

Que dir per no repetir-me! M’encanten 😍 aquestes façanes medievals 🏚️, penso en tota la història que han vist passar per davant seu. No visitàrem el castell, ja anàvem de baixada cap a casa i volíem veure molt, en poc temps. Tots aquests llocs que hem visitat no són gaire lluny de casa, i tenim intenció de, amb més dies, tornar-hi.

I au, altre cop a la carretera cap a Ax les Thermes, on pensàvem pernoctar 🛌 a l’àrea d’autocaravanes. Ja era fosc, jo no estava massa fina 🤧, així i tot, vaig anar amb el Miquel el Juanfra i la Feli a visitar la ciutat. Que és una ciutat termal, és molt evident, ja que en plena ciutat hi ha fonts fumejants.

Hi havia molt d’ambient, amb carrusel, jocs de fira i paradetes… Amb tantes activitats, ningú tenia fred!

No ens quedàrem a pernoctar a Ax les Thermes, ens desplaçàrem fins a l’Hospitalet-près-Andorre on hi ha un aparcament al costat de l’estació, i allà ens vam quedar 🛌!.

La nit no la vaig passar gens bé, molta tos… mal de cap 🤧😷😰 (he de dir que no vaig sentir cap tren!!) Al matí, dissabte 31, em vaig fer el test de la Covid, i va sortir positiu. Preocupació màxima per si l’havia contagiat a la Feli i al Juanfra, avisar a la família amb qui havia estat abans de sortir cap a l’Occitània… 🤦‍♀️Oh, que malament!! També avisar a la Iolanda, a la Isa, al Toni i al Manel que aquest any, no podíem celebrar el Cap d’Any amb ells 🥺… i cap a casa.

Per primer cop (en condicions normals) celebràrem el Cap d’Any sols a casa… El Miquel va fer un bon sopar, però jo estava 🤧😷😰… Diguem que va ser un Cap d’Any molt tranquil.

🙋‍♀️💁‍♀️ Us deixem l’enllaç de les ubicacions dels llocs que hem visitat.😊