En un inici, havíem de sortir de ruta el dimarts 5 d’agost, amb els pneumàtics de la Yamaha canviats. Però vam haver de posposar la sortida al dimecres, ja que van portar-li al mecànic un d’equivocat. I gràcies a que ens els posés, per què tenien molta feina, i inicialment, ens donaven cita pel divendres
La Yamaha SR250 Special, és la moto que tenim a la Noguera. Una “iaiona” de quaranta-tres anys i 14.400 km. Li havien de canviar les rodes, ja que encara que no eren gens gastades, tenien uns quinze anys i eren caducades, resseques i vidriades… un perill.
Tot el matí del dimecres, mentre esperàvem que ens truquessin per telèfon del taller, anàvem acabant de posar a punt l’autocaravana i la casa. Segons passaven les hores, l’esperança de marxar a mig matí es va esvair i va arribar la incertesa de si marxaríem dimecres o dijous. A la una del migdia ens van trucar, podíem anar a buscar la moto cap a les tres de la tarda… Vam dinar.
Al final, després de carregar la “iaiona” i deixar tot tancat i barrat, a les cinc de la tarda sortíem camí a Saragossa.
Però no hi paràrem, seguírem camí fins Calahorra, que arribàrem a les nou del vespre. Com que encara s’hi veia, comprovàrem que l’àrea d’autocaravanes està molt ben situada, en un espai molt ample compartit per cotxes,
fins i tot hi ha un safareig antic!
També hi ha tots els serveis… ben bé tots no, no hi ha contenidor de la brossa, ni del plàstic, ni del paper… només el del vidre.!
Al matí, vàrem fer una passejada fins al centre històric de la població. Només sortir de l’àrea d’autocaravanes ens adonàrem que just al costat hi passa el riu Cidacos i al costat un parc amb gespa i diferents tipus d’arbres.
Visitàrem la Catedral de Santa Maria,
I anàrem cap a l’àrea, abans de marxar vaig fer alguna foto i au, cap a comprar al Bonarea de Calahorra!
Després, carretera i manta cap a Quintanavides… Però abans d’arribar paràrem a l’àrea d’autocaravanes de Briviesca, per a dinar.
L’any 2007 hi vam estar, camí a Astúries. En aquell temps, viatjàrem amb moto, nosaltres amb la BMW K75 RT. Férem nit en un hotel del centre. Enganxàrem el poble en festes i ens ho passàrem molt bé, va ser molt divertit aquell dia i tot el viatge, vam riure molt.
No ens entretinguérem gens a l’àrea, feia molta calor! dinàrem i reprenguérem el camí de Quintanavides. Aparcàrem a la plaça, i avisàrem a l’Andreu que esperava la nostra arribada.
Durant l’espera ja vam veure que l’aigua no escasseja, que semblava molt restaurat i bonic.
L’Andreu ens acompanyà a casa del seu sogre. Ens ensenyaren les seves cases, el poble, l’església de Nostra Senyora de l’Asunción, passàrem pel cementiri, aquest cop no hi entràrem, només vam donar una ullada des de la tàpia.
Acabàrem a la plaça, davant de l’ajuntament, en la taverna del poble, prenent unes cerveses. Gaudírem molt de la visita.
I, vam marxar cap a l’àrea d’autocaravanes de Burgos per a passar la nit.
Al matí deixàrem el dinar fet, baixàrem la “iaiona”, i cap al centre històric de la ciutat. Amb anterioritat havíem esbrinat com estava la cosa de les baixes emissions. Ens va costar trobar aparcament, pel que sembla a Burgos no n’hi ha massa interès per les motos.
Aparcada la “iaiona”, ens topàrem amb l’Església de Sant Lesmes Abad, estava tancada, férem un volt per tot el voltant, i ens topàrem amb Los Gigantillos.
Anant cap a la Catedral, anàvem fent el badoc, o el guiri, fotografiant tot el que ens resultava bonic, interessant o curiós.
Com que tot just començàvem la ruta, i ja teníem una Catedral vista per dins, aquesta ens la saltàrem. Només vam fer la façana i els voltants.
Passejant, passejant pel Passeig del Espolón, amb la seva llibreria centenària, el Templete de música, Juan I el de las huelgas
el passeig del riu Arlazón , l’Arc de Santa Maria, la Castanyera…
Al final, dinàrem allà. Entràrem en una pizzeria, “Pizza Station” com a recurs fàcil i la vam encertar, estaven boníssimes!
Però després, com que no quedava res per veure, havíem anat per carrers i carrerons i passejos. D’ombra n’hi havia poca, de calor molta… anàrem cap a la “iaiona” i, cap a l’àrea. No guanyàrem res, a dins una caloooor. Decidírem a anar a buscar una ferreteria per comprar una cadena. Buscàrem l’ombra en un parc que hi ha al costat de l’àrea, i el Miquel fins i tot va fer la migdiada.
Sort que cap a la vesprada començà a refrescar, i la nit va ser plàcida, i poguérem descansar, fins i tot ens vàrem tapar.
De bon matí, tiràrem milles cap a l’àrea d’autocaravanes de Benavente, on compràrem en el Hiper Gadis, que està al costat mateix de l’àrea, dinàrem i com feia massa calor per fer una sobretaula llarga, vinga, cap a Allariz, Ourense. L’àrea d’autocaravanes d’Allariz està força bé, és ampla, és a uns deu minuts de la zona històrica.
El poble, d’arquitectura medieval, el Pont romànic per on passa el riu Arnoia i molt enjardinat. Deixàrem per a l’endemà una visita més detallada.
Férem un petit passeig pel poble, i el que vam veure ens va encantar. Però faltava molt per veure. Tornàrem a la Mussi, ben esgotats, desitjant passar una bona nit, fresqueta per poder descansar. I així va ser.
Al matí anàrem cap al poble! Visitàrem, La Plaça Major, els seus voltants…
Les llambordes són grandioses!… L’església de Sant Bieito, estava tancada.
Museu d’art sacra de Santa Clara,
En el monestir de Santa Clara, només poguérem entrar a l’església, ja que les monges són de clausura.
Museu del joguet… Mil i una joguines per gaudir mirant-les. Jo encara conservo un Juegos reunidos Geiper!…
Museu de la moda…. des de l’inici
Museu del cuir… amb tot el que hi havia i que no es veu al comprar una peça de cuir
I, després veure tots els museus citats, amb tota la calorada que feia, visitàrem el XV Festival Internacional Xardíns de Allaíz, votàrem i tot! ens va agradar molt.
Quan acabàrem el recorregut, tot i estar a l’altura de l’àrea i de la Mussi, haguérem de fer tot el recorregut fins a l’entrada, un bon tros! Estàvem esgotats i acalorats, dins de la Mussi impossible dinar de la calor que feia, així és que vam sortir cap a Pontevedra, tot i que vam parar a dinar a sota d’uns arbres, ja que encara quedava lluny.
Es va fer llarg el camí, però per fi arribàrem a Pontevedra !!!. Com ja era de preveure, l’àrea estava plena, i aparcàrem al costat del riu Lérez, no estàvem sols, n’hi havia un munt d’autocaravanes, de campers i fins i tot una caravana. Per assegurar-nos de què podíem passar la nit allà, ens arribàrem fins a la Comissaria de la policia local, i sí, no hi havia cap problema.
De bon matí abandonàrem l’aparcament i anàrem a l’àrea d’autocaravanes, encara estava plena, vam esperar, i no va trigar gaire que va marxar una i, ens va quedar la parcel·la per a nosaltres. Baixàrem la “iaiona”, havíem d’anar a comprar i el centre comercial queda lluny. Aparcàrem la Mussi de cara al carrer, per deixar el porta motos amagat, i que ningú es faci mal.
Anàrem a comprar, dinàrem i a la tarda com que hi ha una part del riu habilitada pel bany, tornàrem a agafar la iaiona, doncs queda una mica apartat, i apa, a refrescar-nos!
Com cada nit, la passàrem bé, amb la fresqueta suficient per poder dormir plàcidament. Al matí, estàvem esmorzant, quan un veí ens va trucar per avisar-nos que la guàrdia urbana ens estava posant una multa a la “iaiona”. El Miquel, descalç i tot, va anar a preguntar quin era el motiu de la multa. Es veu que la parcel·la només és per a l’autocaravana, la moto o està penjada en el porta motos o fora de l’àrea en un pàrquing, que, per cert, no n’hi ha. El Miquel li va fer la reflexió de què, primer, havíem posat el porta motos darrere per evitar que algú es fes mal, segon, que no podem estar carregant i descarregant la moto cada vegada que anem amunt i avall… Al final ens va demanar l’avís de la multa i va quedar el problema resolt.
Després de tot això, carregàrem la “iaiona”, esmorzàrem i, xino-xano férem camí cap a la ciutat.
El primer que vam veure va ser un parc infantil, preciós, gran, tot el mobiliari de fusta, per a diferents edats, el terra de gespa… Potser serà perquè soc anti armes, no em va agradar que en el vaixell hi hagués una mena de metralladora de fusta, amb agafadors a cada costat i que es movia a dreta i esquerra, amunt i avall. La criatura que hi jugava, “no va deixar viu a ningú del voltant”.No férem vídeo ni foto, ja que ho haguéssim hagut de fer massa a prop per a que es distingís i, hi havia canalla.
Les façanes de les cases són encantadores.
El nucli històric està massa ple de comerços, i en ple agost encara estaven penjades les llums de Nadal, que seran molt maques, eh? Però si el que vols és recrear la vista i fotografiar façanes, molesten.
Pontevedra té coses molt maques, i d’altres millorables, com a tot arreu. El Santuari de la verge Pelegrina, té una façana imponent, i curiosa. No hi vam entrar.
Del que sí que gaudírem va ser de l’actuació d’un grup de ball regional, amb vestits típics, cor i gaita, que ho feien molt bé. No sé d’on eren, no vaig identificar l’idioma en què cantaven.
Tot caminant arribàrem a l’Hospital Provincial, d’arquitectura eclèctica, em va agradar, sembla un palauet.
Paràrem a fer una cervesa a la Taverna Kamelia, i acabàrem dinant, una ració de patates braves, una de pop i una de musclos, tot boníssim.
Per a pair bé el dinar, una caminada cap a l’àrea i a fer la migdiada. Després de sopar, férem l’últim passeig per la vora del riu, i les últimes fotos dels ponts el Ponte dos Tirantes
i el Ponte das Correntes, que entre els dos ens han acollit aquests dies.
Al matí, buidàrem aigües i omplírem de netes, l’aixeta va extremadament lenta!!!, i s’ha de tenir contínuament premuda.
Anant cap a Porriño, a Caravanas Juan, on havíem de comprar bossetes pel Potti, i tenien les que fem servir!!!.
Paràrem en un mirador per contemplar el Ponte de Rande, que travessa la Ria de Vigo, després el passàrem.
Continuàrem camí cap a A Guarda, buscàvem un lloc per dinar i, en un mirador de la carretera el trobàrem. Preciós!!!
Feia molt de vent i teníem la preocupació dels focs i ganes de baixar al poble per visitar-lo. La Maria ens va dir que no el deixéssim de visitar!!!
Primer de tot va ser anar a la desembocadura del Minyo… També feia molt de vent, però hi havia famílies banyant-se, ja que va haver-hi un moment que el lloc estava arrecerat i, el vent era brisa. Vam seure una estona contemplant la fi del Minyo,
i anàrem a prendre un gelat. Tot seguit tornàrem al pàrquing, el vent portava l’olor de pi i de fonoll.
A Guarda és un poble pesquer molt bonic. Les cases de colors del port, les barques esperant per sortir a pescar, la llotja… Aparcàrem, i tot baixant cap al port, ens trobàrem amb l’església de Sant Benet, el convent,
un safareig públic…
Una farmàcia, una botiga de roba tancades amb els seus rètols originals i per restaurar,
la Plaça d’abastos…
Deixàrem el port, feia fresqueta, segons anàvem pujant, s’anava temperant, sense fer calor.
Sortírem cap a Portugal per poder passar la nit… trobàrem lloc per pernoctar? En la segona part del relat ho esbrinareu.
Us deixem l’enllaç de la primera part de les ubicacions dels llocs que hem visitat…