Anàvem per la carretera, i a la dreta vam veure un munt d’autocaravanes. Per l’hora que era, decidírem apropar-nos, per si casualment hi hagués lloc per nosaltres. Sí, hi havia lloc, estàvem a Vila Nova de Cerveira! És una àrea d’autocaravanes molt gran, fins i tot hi ha wc públics.
A més a més, estaven de Festa da Història…
Després de sopar quan anàrem a fer un volt per allà, hi havia paradetes obertes, d’altres les estaven tancant i de tancades. No sabíem si la festa, acabava o començava. En part, era una llàstima que n’hi hagués, ja que no poguérem fer fotografies de moltes façanes interessants, ja que estaven parcialment tapades. De tota manera, férem sort.
En aquest poble hi ha molta afició a fer ganxet.
Al matí el Miquel va anar a comprar pa i de camí anà fent fotografies a més figures de ganxet. També va poder esbrinar que commemoren l’arribada amb vaixell dels vikings al segle IX. ( pàg 47 –Les repercussions d’aquest atac dels víkings es van notar al nord de Portugal i a
una part de Galicia, la diòcesis gallega de Tuy. El rei Alfons V va canviar la
diòcesis de Tuy cap a Santiago de Compostela ja que Tuy va ser destruït i no hi
havia lloc on poguessin viure els bisbes. El rei Fernando II va decidir traslladar
Tuy a un turó proper on es troba actualment amb la fi de ser menys vulnerable a
les agressions enemigues-) A la tarda, festassa assegurada!!!.
Cap el migdia, férem una volta llarga, pel parc Lazer do Castelinho, a la vora del riu Minho, on hi ha un petit embarcador, passejàrem contemplant les vistes,
i, vam seguir cap el centre. Com l’església de Sant Cipriano estava oberta la vaig visitar…
i, fins a un centre comercial després, cap a l’àrea. A la tarda, anàrem a rebre als vikings,
també a fer un volt per la festa de la història, moltes paradetes de roba i artesania,
i, rostidors amb un porc sencer!!!, o d’altres amb peces petites de diferents carns.
Nosaltres estàvem cansats i, després de sopar, ja no vam tornar, encara que la festa va continuar.
I no sabíem que faríem l’endemà, si ens quedaríem un dia més, o baixaríem a Porto. Decidírem que no aniríem a Braga, no vam saber trobar cap lloc que ens anés bé. Recollírem tot bé, buidàrem aigües i omplírem de potable i enfilàrem camí cap a Porto. Paràrem a posar AdBlue. A la gasolinera hi ha una carpa davant del dipòsit, el Miquel no va veure que posava d’alçada màxima 2,5 m. Total… antena decapitada i forat a la claraboia… Una kk.
Amb l’ànim fotut, seguírem cap a Porto. Trobàrem aparcament! en un Supermercat Continente, un bon lloc per pernoctar, on hi aparquen moltes autocaravanes.
Anàrem al súper a mirar si tenien escales plegables per poder accedir al sostre. No, no n’hi havia, i cap dels autocaravanistes propers en portaven i, per la nostra recent experiència, us dic que portar una escala plegable, és un imprescindible!
Entre que arribàrem tard, que anàrem al súper i que en el cap només hi teníem la claraboia i l’antena, no teníem intenció d’anar a enlloc, però no ens vàrem poder resistir, baixàrem a la iaiona, i vinga som-hi, cap a Porto! Va estar bé escampar la boira encara que vam veure poc.
Al matí el Miquel es va fixar que un autocaravanista feia servir una escala, li preguntà si, quan acabés podia deixar-li. L’home va venir, es va mirar la claraboia i digué que sí. Després vingué i va fer l’arreglo amb l’ajuda del Miquel!
Així va quedar la claraboia…
Ja no tinguérem ganes d’anar enlloc, era massa tard, passades les dotze del migdia, així que em vaig posar a editar. A la tarda sí que anàrem a Porto. L’Avinguda dels Aliats és espectacular. L’Ajuntament o Câmara Municipal, presideix l’avinguda i, a banda i banda majoritàriament, edificis imponents d’hotels i bancs.
Em va agradar què, edificis ruïnosos, que només tenien bé la façana els reconstruïssin, deixant-la intacta.
El paviment de la part de vianants de davant de l’ajuntament, és de llambordes petites, queda molt bonic… i lliscant. Les altres llambordes, les del carrer, un malson per als motociclistes. Els carrers costeruts… clar que tot el que puja baixa…
Cues per entrar a la Llibreria Lello, a l’Església dels clergues… no en férem, no vam voler pagar per entrar, i a la Catedral, ni ens hi vam acostar.
Gaudírem de la bona música de carrer, tot un espectacle!
La zona de la desembocadura del riu Duero queda a la vora de l’aparcament on estàvem, ens desviàrem i hi anàrem, llàstima que no poguérem parar a sobre del pont per mirar a banda i banda, és preciosa la vista que hi ha. S’havia d’aparcar passat el pont sobre el riu Duero, i fer el tros a peu, massa cansats.
Paràrem davant del riu, amb el pont a l’esquerra,
veient les barques anant amunt i avall… molt maco.
Deixàrem per a una altra visita aprofundir en el recorregut que férem. Porto, amb una tarda i mitja no es recorre i, si vas de museus, menys encara. L’endemà teníem previst marxar, no podíem allargar més l’estada!
Després de comprar per dinar i d’altres productes que sempre manquen, ens anàrem de Porto cap a l’àrea d’autocaravanes de Murça (per l’autopista, uns 8 €. Ho vam fer per seguretat). Està prou bé, entre el Pavelló esportiu i de l’Estadi Municipal de Murça… Només hi érem nosaltres. Dinàrem, buidàrem aigües i omplírem de potable. Continuàrem camí, mirant el paisatge més que mai cap a Bragança. En passar prop de Mirandela, veiérem el fum d’un incendi, semblava gran. No es veien helicòpters ni avions llençant aigua.
Arribàrem a Bragança. L’àrea d’autocaravanes està repartida en quatre nivells, ja que és tot pujada.
Per sobre de l’àrea, hi ha la Ciutadella, un castell molt gran,
dins de les seves muralles hi ha cases i carrers estrets.
Hi feien una festa medieval. Es podia llogar un vestit adient a l’època, per poder participar en tornejos.
Passejàrem per dins de la muralla, en el castell just arribàrem tancaren la porta, ja sortien els últims visitants, no poguérem entrar. Però va estar molt bé, vam veure recreacions teatralitzades de l’època,
jocs familiars, paradetes d’artesania… Ens va encantar el castell.
Baixàrem a fer un volt pel poble o ciutat, per la part més antiga. També els carrers fins i tot les voreres són fetes amb llambordes o pedres de diferents mides, com un trencadís, bastant relliscós. Molt maco però molt incòmode per caminar.
Anàrem a dormir, l’aire portava olor de fum i, estàvem amoïnats. Em va costar dormir.
Al matí, la mateixa olor… I ja, férem camí cap a Zamora. Feia estremir veure el paisatge emboirat, sabíem que no era boira, era fum.
L’àrea d’autocaravanes està molt bé, és gran, amb zona enjardinada, amb parc infantil, Wc públic…i a prop de la zona històrica.
Anàrem a dinar a un restaurant de la part antiga, “Casa Bernardo“, vaig demanar “arròs a la zamorana, costelletes de xai i natilles, tot molt bo.
Façanes molt boniques, ens vam recórrer tots o gairebé tots els carrers, o això ens pensàvem nosaltres.
Tornàrem a la Mussi cansats, pensant que ja soparíem, editaríem i a dormir. Doncs no. Vam conèixer al senyor de l’autocaravana del costat, ens va convèncer de què tal com estan aparcades les autocaravanes ocupen molt d’espai, que millor, per a què en càpiguen més, posar-les en bateria. La canviàrem de sentit, l’home tenia tota la raó.
Després, parlant, ens va dir que feien cine a l’aire lliure i, a on el feien. Vam anar cap al castell, i oh, quin descobriment!!!
Decidírem tornar de dia per contemplar-ho i fer fotos abans de marxar, el lloc s’ho mereix. És molt maca aquesta ciutat, paga la pena visitar-la! Sí, al matí sortírem a fer un altre volt per Zamora. Primer a esmorzar, al “Cafè Bar Real“, després enfilàrem cap a on vam veure la pel·lícula. Caminàrem per sota de la Muralla,
Entràrem allà on, la nit anterior havien fet cine, la Plaça de la Catedral,
el Palau d’Arias Gonzalo o del Cid.
Després de fer unes quantes fotografies, marxàrem camí a Sòria. Paràrem a l’àrea d’autocaravanes de Langa de Duero.
Ens va costar una mica arribar, ja que el Waze ens portà a dins del poble i vam haver de girar en un carrer estret, perquè no podíem anar més endavant, i el que ens va costar! Al final, seguint l’explicació del Park4night, la trobàrem en la carretera per on anàvem abans d’entrar al poble, però més endavant. Tot això per dinar, després seguírem camí cap a Tarazona.
Arribàrem a Tarazona, a l’àrea d’autocaravanes,
just per anar a comprar al supermercat més proper. Sopar i dormir. Dormir sense el ventilador, no ho he dit, però fa dies que no el fem servir, i amb la claraboia del llit un pelet oberta i, tapats amb el llençol.
A mig matí anàrem a fer un tomb per la part històrica.
Ens trobàrem un senyor molt amable (i molt motivat, semblava una oficina de turisme ambulant), que va entrar en conversa preguntant-nos d’on érem, segur que fèiem cara de badocs! Seguidament, ens explicà els llocs que podíem visitar i, per on anar. També ens va explicar que d’allà eren la Raquel Meller i el Paco Martínez Sòria. Molt maco l’home.
Entràrem a la Catedral de Tarazona, (8 € els dos).
Hi havia motius sobrats de què el senyor motivat, ho estigués tant! És mooolt maca, amb frescos,
Una meravella de Catedral.
Seguírem la ruta fent cap a l’Ajuntament
i, als carrers estrets del Barri jueu, el qual per culpa les pluges, la Dana del 12 de juliol, està molt malmès.
I Finalitzàrem la visita amb aquesta fotografia… i anant a comprar al Bonarea!
I, ens anàrem a Fraga, a l’àrea d’autocaravanes.
Està a prop del riu Cinca, d’una pista d’atletisme, d’un camp de futbol, d’un rocòdrom, d’un parc infantil i, d’una zona de pícnic
En arribar, anàrem a comprar al Bonarea de Fraga, a fer una cervesa…i a l`’àrea. Passàrem la nit allà, una zona molt tranquil·la i, després d’esmorzar directes cap a Balaguer, La Noguera.
S’havien acabat les vacances, però no començàvem “la rutina”, nosaltres no vivim en “una rutina”… De fet, en quatre dies, anàrem a buscar una moto nova, per gaudir-la al Baix Llobregat, ja que a la Noguera hi tenim la “iaiona“.
Us deixem l’enllaç de la segona part de les ubicacions dels llocs que hem visitat…